Mercantilització

La salut i l’atenció sociosanitària són un mercat de demanda de serveis constant i amb un fort creixement. El benestar físic, mental i social, i la necessitat ciutadana per ser atès és vist per la dreta com un negoci molt rentable a curt i llarg termini. No podem obviar que a Catalunya, la tradició mutual va esdevenir un dels poders econòmics que sustentava els Governs de CiU i que, amb la inversió en salut pública dels successius governs d’esquerres, aquestes mútues van veure perillar els seus interessos.

El model de sanitat pública del nostre país ha estat un model de reconegut èxit internacional. Un sistema solidari, on cadascú aporta segons la seva capacitat i rep segons la seva necessitat; equitatiu, perquè garanteix l’accés universal i ho fa en condicions d’igualtat i qualitat; i eficaç, perquè totes les seves activitats estan dirigides a optimitzar i fer el millor ús possible dels recursos.

Aquests darrers anys, el Govern català està desmantellant el model de sanitat pública a Catalunya, debilitant-lo i segmentant-lo, trencat el seu funcionament actual i avançant cap a un model de salut privada. La mercantilització de la sanitat significa no només un retrocés en drets i prestacions, sinó que el benestar de la ciutadania és substituït pel negoci i els beneficis econòmics, generant inseguretat a tota la població.

El discurs contra el nostre model de sanitat pública es fonamenta en la idea que aquest és insostenible i que no es podrà finançar. La seva estratègia passa perquè el servei fracassi i funcioni malament - l’exemple més clar és l’afebliment de l’ICS en mans del Govern de CiU -, obrint així la porta a la venda d’aquests serveis i a l’entrada de capital privat amb l’única idea de fer negoci i obtenir beneficis, a costa de la salut dels ciutadans i les ciutadanes. En aquest sentit, des de la mateixa conselleria de Salut s’ha incentivat la contractació de mútues privades, amb desgravacions fiscals posteriors que provoquen un menor ingrés en la recaptació per al sector públic, fent propaganda i instaurant la por en la ciutadania repetint que aquesta és la solució al problema de sostenibilitat del sistema públic.

Els i les socialistes catalans lluitem contra la mercantilització del model sanitari per allunyar-lo de les lleis de l’oferta i la demanda. A Catalunya tenim un conseller de Salut al servei dels interessos privats, disposat a contribuir al saqueig dels drets de ciutadania. Un conseller que treballa per a l’oferta sanitària i no per garantir el bé comú de la ciutadania.
 

LES NOSTRES LÍNIES VERMELLES

  • Un model de sanitat pública a Catalunya renovat i adequat a la nova realitat. La seva defensa passa per revisar alguns dels seus elements organitzatius i funcionals, sense renunciar en cap cas a la seva funció redistributiva i garant de drets. Considerem que la salut és un valor social de primer ordre que cal preservar i impulsar. Per tot això, cal fer una nova Llei de Salut de Catalunya.
  • La sostenibilitat financera de l’actual sistema sanitari requereix de canvis per millorar l’eficiència i d’un marc financer adequat: el sistema sanitari públic català està infrafinançat.
  • En un sistema públic de salut es garanteix la permanència, l’estabilitat i la continuïtat dels serveis, així com el control per part de les institucions democràticament escollides. En canvi, la mercantilització el que genera és una discontinuïtat en tots aquells serveis que no aportin benefici i l’exclusió de totes aquelles persones que per edat, cronicitat o condició social suposen més despesa per al sistema, contribuint a l’increment de les desigualtats i a un sistema de salut per a rics i i un altre per a pobres.
  • La salut és un dret de ciutadania, no un privilegi. Defensem la universalitat del model sanitari públic a Catalunya i apostem per un model de Sistema Nacional de Salut de finançament públic que en garanteixi l’accés universal en condicions d’igualtat i qualitat, en base a la solidaritat impositiva.
  • Un model sanitari basat en proveïdors públics i entitats sense ànim de lucre. El sistema de salut públic a Catalunya té una doble participació de centres, és a dir, uns de propietat de l’administració de la Generalitat (Institut català de la Salut) i altres concertats sense afany de lucre. Apostem per blindar l’Institut Català de Salut com a proveïdor públic preferent de la resta de proveïdors públics.

LES NOSTRES PROPOSTES

  • No establir mesures fiscals de promoció de la contractació d’assegurances privades d’atenció sanitària. Evitar, doncs, la promoció de les assegurances privades de salut mitjançant l’aprovació de desgravacions fiscals
  • Els centres de salut i els hospitals del sistema concertat (SISCAT), només podran realitzar per al sector privat aquelles activitats sanitàries que no estiguin incloses a la cartera de serveis obligatoris dictada pel Govern de la Generalitat, exceptuant les resultants d’accidents, com a forma d’evitar que puguin existir dobles llistes d’espera.
  • Blindar el paper de l’Institut Català de la Salut (ICS) com a proveïdor públic de serveis assistencials, prioritzant l’activitat assistencial en centres de titularitat pública. Considerarem tots els proveïdors de serveis públics de salut - actualment finançats majoritàriament pel Govern - com a centres públics a efectes de control, transparència i planificació. El Servei Català de la Salut exercirà el paper de rector del sistema.
  • Reclamar al Govern de l’Estat que recuperi el model de Sistema Nacional de Salut d’atenció sanitària d’accés universal, i el traspàs del patrimoni de la Seguretat Social de tots els centres de l’Institut Català de la Salut (ICS), elaborant un pla d’inversions de modernització d'instal·lacions, infraestructures i tecnologia.
  • No permetrem la convocatòria de més concursos per gestionar àrees bàsiques de salut. Tota l’atenció primària serà de titularitat pública, quan s’acabin els contractes vigents. Garantirem la continuïtat en la prestació dels serveis i els llocs de treball.
  • Liderat pel departament de Salut i el sector sanitari públic de Catalunya (SISCAT), la creació d’una central de compres i/o central de compres territorials en xarxa.

Fitxers adjunts: