Finançament i sostenibilitat del sistema sanitari

L’assoliment d’uns nivells de finançament adients de la sanitat púbica i la promoció d’un sistema d‘atenció universal van ser fites importants després de llargues lluites socials i polítiques. Ara bé, especialment arran de la crisi econòmica, han proliferat les forces polítiques, socials i econòmiques que treballen per disminuir la cobertura pública dels sistemes sanitaris, al·legant temes d’ineficiència, de manca d’estímuls a la iniciativa personal, de mala gestió de les administracions públiques, etc.

La crisi econòmica, però, no ha de suposar la liquidació de la sanitat pública, perquè el problema del finançament no rau en el fet de tenir un Estat del Benestar, sinó en la seva equitat i eficiència. I a Catalunya i Espanya, l’Estat del Benestar no és equitatiu ni eficient, i és aquí on cal incidir impulsant mesures per a la sostenibilitat del sistema.

El sistema sanitari públic a Catalunya està infrafinançat. Actualment, el finançament públic de la salut a casa nostra està molt allunyat del dels països europeus amb una renda i una composició demogràfica similars, amb els quals hauria de convergir. De fet, la despesa pública sanitària per càpita a Catalunya és un 25% inferior a la mitjana europea.

La sostenibilitat del sistema de salut és un dels principals reptes i, alhora, ha estat un dels principals arguments per a les retallades que s’han produït en els darrers anys. Des del nostre punt de vista, en el cas del sistema de salut, la valoració de la sostenibilitat ha de ser feta no només en termes econòmics, sinó també en termes socials.

Alhora, la sostenibilitat està molt relacionada amb el fet de ser capaços d’establir prioritats i potenciar aspectes com la prevenció, la vigilància i la promoció de la salut. De fet, per cada euro invertit en aquests àmbits s’estalvien 5 euros en atenció sanitària.

Per raons de justícia social i d’eficiència econòmica, cal combatre la idea d’un Estat del Benestar només per a pobres, amb caràcter assistencialista i basat en la caritat. El nostre és un model d’Estat del Benestar que garanteix drets de ciutadania, entre els quals és essencial el dret a l’accés universal a la prestació sanitària.

 

LES NOSTRES LÍNIES VERMELLES

  • La cobertura poblacional del sistema ha de ser universal com a dret de ciutadania, evitant qualsevol subterfugi que amagui intents d’exclusió o discriminació, i ha de mantenir el seu caràcter universal i equitatiu, tant en accessibilitat com en resolució per a igual necessitat per a tota la societat.
  • La defensa per a Catalunya d’un Sistema Nacional de Salut de finançament públic i basat en l’equitat personal i territorial.
  • Cal millorar el finançament i la sostenibilitat del sistema de salut a través de l’increment del finançament per part de l’Estat, tot vetllant per redreçar l’actual regressió competencial.
  • El finançament dels serveis sanitaris públics s’ha de fer mitjançant el recurs al sistema impositiu general, que ha de ser de caràcter progressiu, i cal dotar-lo econòmicament amb la vista posada tant en el curt com en el mig termini d’acord amb les previsions anuals i plurianuals.
  • Blindar l’Institut Català de la Salut com a proveïdor públic preferent de serveis de salut.
  • Evitar la descapitalització actual i impulsar l’actualització de la tecnologia dels centres de salut i els hospitals del sistema sanitari públic.

LES NOSTRES PROPOSTES

  • Posar fre a la retallada pressupostària en salut (1.600M€ - 16% menys pressupostat), que suposa menys serveis sanitaris, menys accessibilitat, més temps d’espera, menys professionals i més precarietat laboral.
  • Recuperar la despesa per càpita amb valors de 2009: 1.300€ per càpita. El finançament per càpita assegura que els recursos es reparteixen en funció de les necessitats sanitàries de la població a nivell territorial i no dels interessos particulars de les organitzacions sanitàries. Es tracta, doncs, d’una bona mesura per garantir l’equilibri territorial.
  • Blindar el paper de l’Institut Català de la Salut (ICS) com a proveïdor públic de serveis assistencials, prioritzant l’activitat assistencial en centres de titularitat pública.
  • Establir plans de xoc per recuperar els llocs de treball perduts en el sistema sanitari públic, actualitzar els salaris dels professionals i adequar les ràtios de professionals per centre de salut i hospital.
  • Exigir a l’Estat el traspàs de la titularitat del patrimoni de la Seguretat Social amb utilització sanitària (centres de salut i hospitals gestionats per l’ICS), per tal de garantir la solvència econòmica de l’ICS.
  • Un pla d’inversions plurianuals, per impulsar l’actualització de la tecnologia dels centres de salut i els hospitals del sistema sanitari públic.
  • Avançar en la cultura del “pagar pel que interessa”. Interessen especialment dos tipus d'innovacions: les que estalvien costos i les que ofereixen millores addicionals en quantitat i qualitat de vida. Convé estendre les anomenades pràctiques de "reinversió": prescindir dels processos, tractaments, tecnologies... que no aporten valor, i així permetre la introducció de nous.
  • Establir una cartera de serveis consensuada, que atengui les necessitats de les persones i els territoris, prou flexible per adaptar-se als canvis científics i socials, i que segueixi la visió de l’OMS del procés: promoció de la salut–prevenció–detecció–diagnòstic– tractament.
  • Establir un Pla conjunt entre el Departament d’Economia i el Departament de Salut de pagament a proveïdors que respectin la legislació i els acords vigents.
  • Garantir l’assignació pressupostària adequada a cada una de les Àrees Bàsiques de Salut de Catalunya, per l’accessibilitat i la resolució equitativa i qualitativa de diagnòstics i tractaments, així com l’ingrés dels pacients crònics complexes directament als centres sociosanitaris. Tendir a que el pressupost de l’atenció primària sigui del 20% del total del pressupost assistencial, seguint el Pla d’Innovació d’Atenció Primària i Comunitària.

Fitxers adjunts: