Recerca en salut

Catalunya és capdavantera en recerca biomèdica. El repte és fer viable aquesta recerca al nostre país fent compatible la seva sostenibilitat amb el retorn social i el creixement econòmic. Només d’aquesta manera farem possible una política que és, sens dubte, una aposta de futur per a Catalunya.

Correm el risc, però, que el sorgiment de noves tecnologies diagnòstiques, de nous medicaments biològics i de noves estratègies assistencials basades en la teràpia gènica impliquin un empitjorament dels problemes de finançament, que poden derivar en un accés desigual a les prestacions.

És a dir, si des del sector públic no es fa una aposta decidida pel finançament de la recerca biomèdica i es garanteix l’accés dels malalts a les teràpies que possibilita, es poden generar enormes desigualtats entre aquells pacients que hi poden accedir perquè ho poden pagar i els que no ho poden fer i, per tant, es vegin privats de teràpies amb resultats molt negatius per a la seva salut. A més, si no s’adopten marcs de finançament adequats i viables, les teràpies amb medicaments biològics amb enormes potencials es poden veure compromeses.

A grans trets, la recerca i la innovació han patit un fort revés al nostre país des de 2010. El Govern de CiU ha anat reduint dràsticament les partides pressupostàries en R+D+I fins a situar-les en un 88,8% menys que els darrers pressupostos del Govern d’Entesa de 2010, liderat pel president José Montilla. A més, no s’ha donat continuïtat ni l’impuls necessari al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), que definia un itinerari de recursos i les línies mestres de les accions a dur a terme, ni tampoc s’ha pressionat el Govern de l’Estat per evitar la disminució de recursos en matèria de R+D en la sanitat pública.

L’accés al finançament continua sent el principal repte dels centres de recerca biomèdica i farmacèutica i, davant la manca de suport a la recerca des de les institucions públiques, la inversió privada s’erigeix com l’única capaç de donar continuïtat a dos sectors que garanteixen la qualitat futura del nostre model sanitari.

En aquests moments de profunda crisi econòmica i d’incertesa és políticament prioritari desenvolupar un procés per l’autèntic valor de la innovació de manera transparent i científica, per assegurar el dret dels pacients a accedir als avenços mèdics dins el sistema nacional de salut.

Actualment, el debat sobre recerca i medicaments es fa de manera separada i, per tant, descontextualitzada. El debat del medicament es redueix a una visió administrativa a la qual cal sumar una visió de la recerca centralista, extractiva del talent i funcionarial, i que en la pràctica la posiciona a ser una de les partides prioritàries de retallar en els dits temps de “crisi”, en lloc de ser una oportunitat d’invertir en futur.

En aquest context, a l’infrafinançament sanitari català, cal sumar-hi les distorsions en l’àmbit de la recerca. És especialment punyent que Catalunya, amb un alt percentatge de la indústria en el seu territori, pinti tan poc en l’àmbit regulador i que la seva posició capdavantera no sigui recompensada en termes d’eficiència. Catalunya no pot estar al marge de la governança del model estatal de recerca.
 

LES NOSTRES LÍNIES VERMELLES

  • No podem permetre que es produeixi un accés desigual a la prestació en el cas de les teràpies biològiques i, per tant, cal garantir-ne un finançament adequat.
  • Establir criteris clars per destriar les noves tecnologies i els medicaments que aporten innovació i els que no ho fan.
  • La col·laboració entre el sector públic i el privat és important en recerca biomèdica: pràcticament tots els assaigs clínics es realitzen en centres assistencials públics, però són de finançament privat. Cal definir si la col·laboració pública-privada pot ser admissible en els supòsits en què la seva necessitat, procediment de selecció i avaluació de resultats siguin clars i transparents, i resultin clarament en benefici del sector públic.

LES NOSTRES PROPOSTES

  • Cal posar en primera línia política l’actual sistema de finançament de la recerca, que a la llarga donaria més perspectiva de l’eficiència terapèutica i social dels medicaments.
  • Cal eliminar la incertesa en el sector per donar un marc estable que afavoreixi les inversions i el mecenatge del sector privat en l’àmbit de la recerca biomèdica. El repte és la cerca o connexió amb el món de l’empresa i, per tant, la presència integrada de parcs de recerca.
  • És imprescindible dotar d’un marc global de governança de la recerca biomèdica des d'una perspectiva federal. 
  • Cal optar per la capitalitat de Catalunya amb la ubicació a Barcelona de la “Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios”.
  • Apostar per una perspectiva integral de la recerca, recolzant el seu desenvolupament en àmbits més enllà del biomèdic: infermeria, fisioteràpia, psicologia, teràpia ocupacional, etc.
  • Promoure la diferenciació dels costos i el finançament d’assistència, salut pública, recerca i docència.
  • Promoure la innovació en el camp dels nous medicaments conjuntament amb un acord pel seu finançament, que asseguri el seu accés als pacients dins de la sanitat pública.
  • Establir un marc d’interlocució interdepartamental amb la indústria biotecnològica, basat en un Pla Estratègic del Sector Industrial Farmacèutic Biotecnològic de Catalunya liderat pel BIOCAT, com a agència de promoció de la biotecnologia a Catalunya, per tal de potenciar l’autèntic valor de la innovació de manera transparent i científica, i assegurar el dret dels pacients a accedir als avenços mèdics dins el sistema nacional de salut.
  • Facilitar l’exercici de la docència i la recerca en centres de salut i hospitals de manera que la salut esdevingui, també, motor de desenvolupament econòmic a Catalunya.
  • Presentar un Pla d’Acció i finançament dels nou instituts de recerca biomèdica (Vall d’Hebron, IDIBELL-BELLVITGE-ICO, Germans Trias i Pujol, IDIBAPS´-CLINIC, Parc de Salut Mar-PRBB, Sant Pau, IDIBGI-TRUETA, Rovira i Virgili, IRB-Lleida) i dels centres CERCA biomèdics, i mantenir els grans hospitals de l’ICS com a referents en qualitat de recerca amb el pressupost necessari.

Fitxers adjunts: